L'hamacoteca: Replantejar la biblioteca infantil com un espai de comoditat, d'aprenentatge lliure i de creació.

Arquect: viu l'experiència de l'arquitectura.

Hamacoteca

Dichosa la suerte la del que está sentado en la habitación silenciosa de una casa familiar, rodeado de objetos tranquilos y sedentarios (...) Estar sentado y mirar un cálido reguero de sol de la tarde, y saber muchas cosas sobre los jóvenes del pasado y ser poeta. Y pensar que yo podría haber llegado a ser un poeta así... (...) en una de esas casas de campo cerradas (...). Hubiese vivido con mis cosas antiguas, retratos de familia, libros y habría tenido una butaca, (...) Nada más que un libro (...) Habría escrito mucho, pues habría tenido muchos pensamientos y recuerdos de muchas gentes.

Rainer Maria Rilke, los apuntes de Malte Laurids Brigge

Hamaca: xarxa que, suspesa horitzontalment pels seus dos extrems en dos arbres, estaques, etc., serveis com a llit gronxador, etc.

Diccionari General de la LLengua Catalana

BC Architects. Biblioteca de Muyinga, Burundi. 2012

La biblioteca infantil és una peça especial en el conglomerat de seccions d'una biblioteca pública: és l'única àrea segregada per usuaris (imagineu dir "àrea adults", "àrea ancians", "espai femení") així com en el mapa d'equipaments i possibilitats a la infància i la família: és un recurs d'oci, educatiu o cultural? La típica classificació arquitectònica i sociològica d'espais, la que diferencia entre el "primer espai" - la casa -, el "segon espai" - la feina - i el "tercer espai"- l'oci-, grinyola en el cas de la biblioteca infantil.

Enlloc se sent com a casa... i concretament com "al sofà de casa". La casa és l'espai de la privacitat, és cert, però també el de la intimitat més intensa i el de la confiança, del descans i la tranquil·litat. Un resguard de l'espai exterior, que si bé ja no és aquella jungla de la que es protegia el Malte de Rilke, sí que és difícil de controlar i més per un infant. A casa el temps s'alenteix, els sorolls s'esmorteeixen i el movinent s'atura, exactament com observava el personatge de Rilke en l'únic lloc de París que podia considerar casa seva: la biblioteca. Les recomanacions bàsiques dels bibliotecaris són la de considerar la biblioteca una segona casa que s'assimili a la primera, la domèstica, en paràmetres de comoditat i quotidianitat. L'arquitectura hauria de convertir la biblioteca en una "comodoteca", que va més enllà del mobiliari, que també, i se situa en la sensació de benestar corporal i plaer mental. I és que a vegades ens passem, i els infants es passen, la tarda sencera al sofà (estirats, asseguts, cap per avall...) i altres cops tan sols ens hi asseiem 15 minuts cada dia. Les nostres biblitoeques infantils estan enfocades a usuaris diaris de poc més de 15 minuts? Podrien els infants dibuixar estirats al terra o a sobre d'una catifa mentre la resta de la família fa altres activitats com un diumenge a la tarda qualsevol?

BC Architects. Biblioteca de Muyinga, Burundi. 2012

El segon dels espais tradicionals, el de la feina, és el que pels infants correspon al de l'escola (bàsicament pels horaris i per la càrrega simbòlica). A l'escola un hi va per aprendre, diuen, però el que cada cop és més cert, i així ho indiquen les noves pedagogies, és que l'ensenyament, l'educació i l'aprenentatge sovint discorren per canals diferents... És simptomàtica l'extensa bibliografia de la relació entre la biblioteca pública i la biblioteca escolar, i quin paper ha de tenir aquesta en el procés educatiu de l'infant. La biblioteca pública infantil és la síntesi de la pedagogia tradicional (coneixement, mestratge, currículums...) i de la pedagogia lliure (llibertat, autonomia, descobriment, interessos...). No ens ha de sorprendre que els infants valorin més la biblioteca pública que la institució escolar. O que infants de baix rendiment acadèmic i problemàtics a l'aula mostrin entusiasme a la biblioteca. Molts de nosaltres vam aprendre coses a la biblioteca que mai no ens havien ensenyat a l'escola.

Aquesta discrepància no ens ha de fer girar l'esquena entre les institucions. Ans al contrari: seria idoni que escola i biblioteca de barri estrenyessin vincles, es retroalimentessin en serveis, eliminessin duplicitats (els mateixos tallers de Castanyada, els mateixos catàlegs...) i fins i tot, des de l'urbanisme es plantegessin camins educadors escola-biblioteca, inclús, en horari lectiu... L'escola, recelosa de sortir del recinte, i la biblioteca, ansiosa de superar les barreres espacials i obrir-se a més gent, poden trobrar acords d'utilització en un nou perfil: el públic escolar ( l'infant en horari de classe, diferent del públic infantil extraescolar i el públic familiar). De fet ja s'està explorant en etapes d'infantil i cicle inicial, com per exemple, els contacontes pel grup-classe.

Però que passa amb tot el fons de la secció infantil? I la llibertat de descobrir, triar, acomodar-se a llegir i mirar? Tot això ha d'estar tancat fins les cinc de la tarda? Ens hem de preguntar si la biblioteca, que era el "cor" de les institucions escolars del primer terç del segle XX pot tornar-ho a ser, ja sigui dins o fora de l'edifici escolar.

BC Architects. Biblioteca de Muyinga, Burundi. 2012. La biblioteca és la primera peça d'un complex educatiu que tindrà una escola adjacent.

El tercer espai és aquell reservat al 'oci. I l'oci canvia segons les persones, els llocs i els temps... Una biblioteca no pot sinó intentar donar cabuda al màxim d'opcions possibles, respectant la llibertat de cadascú. I sempre pot arriscar: la nova biblioteca central de Helsinki tindrà saunes i bucs d'assaig... Mentrestant, a Catalunya, cada cop és més difícil poder prendre la fresca sense haver de consumir i els adolescents ballen davant dels vidres del CaixaFòrum, del CCCB i del flamant DHUM per poder-se veure mentre assagen. Les biblioteques no poden donar resposta arquitectònica a aquestes necessitats i a tantes altres?

Les biblioteques infantils haurien de començar a pensar-se més com una plaça coberta de gaudi cultural o com un centre cívic amb un fons cultural privilegiat. La cultura és un llibre que es va escrivint al llarg del temps, amb algunes pàgines en blanc i amb d'altres ja escrites que conviden a seguir co-escrivint noves històries. Si un infant està interessat en el modelatge, per exemple, va a la biblioteca a buscar llibres sobre el tema, però l'espurna no pren! Els agafa en préstec i crea a casa! Cal canviar aquest esquema. A la biblioteca, com a seu de la cultura, li falta mig camí encara: ser la seu de la creació cultural. Els infants tenen les ganes i la creativitat; la biblioteca, els referents. Només cal donar l'espai, una mica d'infraestructura i suggerir algunes idees, i d'això el bibliotecari o bibliotecària en sap moltíssim... Això sí, la polivalència de l'espai i l'adaptabilitat són valors a posar per davant de tot.

Per últim, cal reconèixer que avui en dia la cultura, més que consumir es comparteix. D'aquí el omniresent botonet de "Share/Compartir" de la realitat virtual. Compaginar realitat virtual amb material requereix tenir espais on compartir de viva veu pugui ser fàcil i còmode. Els nens i nenes tenen la mateixa necessitat que els adults de clicar al botonet de "Compartir", però no tenen tan d'accés a les eines telemàtiques (són nadius digitals, però no comparteixen un vídeo o article via Twitter, Facebook o Instagram). Darrera la típica escena d'infants amuntegats davant d'un ordinador hi ha una enorme voluntat de compartir, de relacionar-se els uns amb els altres i de participar en projectes col·lectius.

Per tot el que hem dit fins ara, la biblioteca infantil (però també "l'adulta") ha de veure's com un espai total més que un equipament d'oci o cultural específic. El disseny d'aquests espais ha de respondre als valors dels tres per separat: de la casa, la quotidianitat, la comoditat; de l'escola, l'aprenetnatge; i de l'oci, la creativitat i la relació. La biblioteca pot ser fins i tot millor que la casa, l'escola i el club d'aficionats específic perquè és més fàcil compartir, relacionar i relacionar-se.

Per seguir reflexionant, tot aquest debat presenta encara un interrogant: els infants s'han de trobar la biblioteca infantil... feta? O poden formar part d'un procés estructurat de participació ciutadana?

Aquest mateix cicle de reflexió sobre les biblioteques infantils és un indicador clar de la voluntat que hi ha per millorar les biblioteques existents i també les futures. I és en aquesta reflexió i debat on volem incorporar la seva veu i la seva mirada. Què passaria si també els hi preguntéssim als usuaris més petits? I si els deixéssim dissenyar a ells? Què en sortiria?

Algunes referències

• La biblioteca angular.
• Ingrid Bon, Andrew Cranfield i Karen Latimer (eds): Designing Library Space For Children. La Haya, International Federation of Library Associations and Institutions, 2012.
• Sandra Feinberg i James R. Keller: Designing Space for Children and Teens in Libraries and Public Places. Chicago, American Library Association, 2010.
• Geneviève Patte: Déjenlos leer. Los niños y las bibliotecas. México DF, Fondo de Cultura Económica, 2008.

#espaisbiblios a Instagram (4)

Aquesta vegada la mostra de fotografies ens arriba des del compte d'Instagram de Biblioteques de Granollers, i corresponen totes elles a la Biblioteca Roca Umbert. Gràcies per participar!

#espaisbiblios a Instagram (3)

Algunes fotos que l'Ignasi Bonet, documentalista i arquitecte de la Diputació de Barcelona, ha compartit al seu compte d'Instagram amb el tag #espaisbiblios. L'Ignasi moderarà la taula rodona de la jornada "Els Espais per a Infants i Joves a les Biblioteques".

Conferències sobre Espais de Biblioteques infantils i Juvenils

Designin library space for children

De Gruyter Saur, 2012 (IFLA publications; 12)

Ponències presentades a una sessió conjunta de les seccions de la IFLA Library Buildings and Equipment i de la Libraries for Children and Young Adults celebrada a l'IFLA World Congress, Milà, 2009

Conté:

• The history of children's library design : continuities and discontinuities / Alistair Black and Carolynn Rankin
• Children's media culture : a key to libraries of the future? / Kirsten Drotner 
• A children's public library in Muscat, Oman / James R. Keller 
• Building excellent libraries with and for children / Inci Önal 
• Programme : Jacksonville Public Library Children's and Teens' Libraries / Alex Lamis and Barbara A.B. Gubbin 
• Santiago Public Library : a challenge for children and youth adults / Gonzalo Oyarzún 
• The red thread in Hjoerring / Tone Lunden 
• Here you can go everywhere you want, sort of-- : building a new children's library / Karen Bertrams and Monique Mosch 
• Children's spaces from around the world / Kathleen R.T. Imhoff

Biblioteques infantils

• Hjorring Bibliotek (Dinamarca)
• Biblioteca de Muyinga (Burundi)
• Biblioteca escolar de Gando (Burkina Faso)
• Biblioteca de l’escola Castellum, Bibliovana (Catalunya)
• The Children’s library discovery center (EEUU)
• My tree House (antiga sala infantil de la biblioteca de Singapur)

La biblioteca ideal

La biblioteca ideal está destinada a un lector en particular. Cada lector debe sentir que él es el elegido.

La biblioteca ideal es virtual y material a la vez. Permite el uso de toda tecnología, todo contenedor, toda manifestación de un texto.

La biblioteca ideal es de fácil acceso. No hay en ella escaleras empinadas, patios resbalosos, confusión de puertas, guardias uniformados entre el lector y sus libros.

La biblioteca ideal tiene asientos cómodos, con buen soporte para la espalda y los brazos, mesas amplias, de preferencia recubiertas de cuero, enchufes para los ordenadores (a condición de que funcionen en absoluto silencio), conexión a Internet y suaves lámparas individuales de cristal verde que le recuerdan a uno las de la biblioteca del Colegio Nacional de Buenos Aires.

La biblioteca ideal tiene paredes de ladrillo cálido o madera, y frescas ventanas que dan sobre vistas apacibles. La biblioteca ideal nunca es un hortus [jardín] enteramente conclusus [cerrado].

La biblioteca ideal permite a todo lector acceso a los anaqueles. Un lector debe tener la libertad de tener encuentros fortuitos.

Ningún anaquel en la biblioteca ideal está más allá del alcance del brazo del lector. La biblioteca ideal no requiere acrobacias.

En la biblioteca ideal no hace nunca ni demasiado frío ni demasiado calor.

La biblioteca ideal organiza sin poner etiquetas.

La biblioteca ideal ofrece fácil acceso a comida, bebida y fotocopiadoras.

La biblioteca ideal es a la vez recluida y pública, íntima y abierta a los encuentros, dedicada a la meditación y también al diálogo, reservada y generosa, erudita y llena de preguntas, a la vez ansiosa por conservar todo lo que ya contiene y con la esperanza de tener lo que todavía no ha leído.

La biblioteca ideal no tiene horas de cierre.

En la biblioteca ideal, nadie se siente malquerido.

En la biblioteca ideal no se necesita brújula. Su apariencia física es también su estructura intelectual.

La biblioteca ideal simboliza todo lo que representa una sociedad. Una sociedad civilizada depende de sus bibliotecas para saber qué es, puesto que las bibliotecas son la memoria de la sociedad. Una sociedad que pierde sus bibliotecas pierde en sentido de sí misma.

***

Fragments de "La biblioteca ideal" d'Alberto Manguel a Bibliotecas, editat per Gobierno de Navarra. 

Imaginando Bibliotecas para Niños y Jóvenes

Grup de treball "Arquitectura, Infancia y Juventud" del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)

Los griegos llamaban biblos al papiro egipcio comercializado por los fenicios, tomando a su vez el nombre de la ciudad comercial Biblos. El tiempo y el lenguaje transformaron el término que definía el lugar donde se guardan los papiros (“biblioteca”) en un espacio complejo, que abarca no sólo el almacenamiento y clasificación de los libros, sino el lugar en el que los leemos además de otras funciones.

Cuesta no visualizar  la imagen romántica de los paseos bajo varas de luz tamizadas por ramas y hojas de aligustres y encinas dados por Ptolomeo acompañando a su maestro Aristóteles junto con sus compañeros en Macedonia, ni dejar de asociarla a la biblioteca que años más tarde se fundaría en Alejandría. Contemplación de la naturaleza, comprensión y comunicación como epítome del saber; “entender a la brisa enredada en un álamo verde”, nos deseará más tarde José Hierro.

¿Qué placer más íntimo que el de descubrir la magia contenida en la caja de los libros - la biblioteca - por vez primera a los ojos de un niño? Si escudriñamos en nuestro recuerdo, probablemente escuchemos una voz cercana, una madre, un hermano, profesor o profesora... quien nos leía las historias que nos admiraban y provocaban que quisiéramos ser aquel valiente sastre que mataba gigantes, tener la fortuna del amigo de un gato aventurero o ser los príncipes que acababan comiendo por siempre perdices, aun sin saber exactamente a qué sabían las mismas.

Hablar de bibliotecas en la infancia me transporta, entre otros, a un arcón en el que acumulaba tesoros de diversa índole, dos o tres libros de vivos colores y lomos raídos incluidos. También al recuerdo de una alfombra confortable, en la sala que los mayores llamaban despacho. Allí, tumbado, pude descubrir con asombro ora los inventos del hombre, ora las aventuras de intrépidos descubridores ora, ya mayor, ensayos y poemas… Más adulto retornaba, cuando el tiempo y las circunstancias lo permitían, a leer tumbado bajo ramas de encina.

El que una alfombra o las mismas raíces acolchadas por césped puedan ser recordadas como lugares de lectura nos habla no tanto de la importancia del lugar como de la capacidad de nuestras mentes para embarcarse en viajes soñados antes por los autores. Quienes gustan de leer, el vagón matinal de metro les es tan bueno para ello como las salas de copistas de Alejandría. Los niños a los que los libros les roben el alma, leerán en cualquier circunstancia y lugar; sin embargo nadie ama lo que no conoce, es por ello que ese encuentro entre sueños, letras e infancia deba producirse en entornos adecuados.

¿Cómo sería la biblioteca ideal para niños y jóvenes? Podemos intuir algunas pautas. Ya en 1726 Jonathan Swift nos facilita algunas pistas en “Los viajes de Gulliver”. Todos recordamos la novela en la que el protagonista, bien en Liliput, bien en Brobdingnag, se enfrenta a mundos extraños, fuera de su escala. Lewis Carrol le hará pasar por una experiencia similar a Alicia. Así, podemos identificar la escala del espacio, sus muebles y útiles como una categoría necesaria. Lo es para los adultos, tanto más para los niños y jóvenes: mesas, sillas o estantes deben adaptarse según la edad para que ellos sientan como propio el espacio. No perdamos de vista además la importancia de la ergonomía en el crecimiento de los jóvenes, cuando es más importante adquirir hábitos saludables. Vastos lugares inasibles a la percepción no parecen tampoco adecuados para que los niños puedan mantener el control de sus acciones de forma serena.

La lectura no debe ser percibida como castigo ni aburrida… Ojo, no se trata de convertir las bibliotecas en parques de atracciones, sino de que los tránsitos entre experiencias no deben dilatarse por corredores oscuros. La luz constante, sin proyectar sombras, colores claros en los paramentos ayudan a percibir el espacio como un lugar de estancia confortable…

…la percepción del tiempo es diferente entre los niños. Mantener una atención prolongada en los más pequeños es complicado y se cansan antes. Deben poder alternar el escuchar una narración con el trabajo plástico y manual, la concentración con los juegos; se visualiza necesario poder disponer de diferentes espacios interconectados acondicionados para el silencio, para el diálogo o para el evasión. Y si fuera posible, bien en superficie, o en combinación de horario, espacios mixtos para familias: la mejor enseñanza es el ejemplo. Si los niños visualizan a sus padres leyendo, seguro que se acercan a los estantes con mayor confianza.

Me generan dudas los espacios tecnificados. El lenguaje y la comprensión lectora activan zonas cerebrales diferentes dependiendo de las acciones que se verbalizan… imaginarse los olores inherentes a un mercado persa varía con la edad y la experiencia del lector. Ver una imagen es sugerente, pero puede llegar a ser una experiencia cerrada, incapaz de evolucionar.

No es posible tampoco concentrarse en un espacio frío en invierno o caluroso en verano… qué bueno es poder regular la temperatura con un suelo radiante, ideal para nuestros protagonistas, cuyos órganos vitales permanecen a escasa distancia del solado.

Yo les rogaría que no solo hubiera sillas, también colchones amorfos, alfombras confortables, colinas mullidas… de modo que cuando se produzca el deseado encuentro entre el libro y su lector, él - o ella - pueda tumbarse y abonar su imaginación con las letras encontradas, casi como si estuviera bajo las ramas de un álamo verde…

• La sala muda de Faulders Studio
• Especie de espacios: la escala en “Alicia en el país de las maravillas” (por Lucely) - Publicado el enero 30, 2014 por JESÚS MARRONE
• Higiene postural y ergonomía en el ámbito escolar: una perspectiva desde la fisioterapia
• Cerebro y Lenguaje: La Representación Neural de las Palabras y sus Significados
• The Reading Brain in the Digital Age: The Science of Paper versus Screens
• A modo de ejemplo: Hjørring Central Library, de Rosan Bosch

Iniciatives i projectes generals d'Arquitectura i infància

• Rodríguez, Frederico; Segas, M. José. “Arquitectura minúscula: proyecto educativo para la infància” a A: Revista del Colegio de Arquitectos de Valladolid. Nª3. [Click al títol per consultar el document i ISSUU]

Arquitectura minúscula

       

• Montosa, Mariola. “Rai Pinto inyecta una dosis de colorido y energia en el 'rincón joven' del Hospital San Joan de Déu” a Diario design. [Click al títol per llegir l'entrada del blog]

Fotografía: Victoria Gil. Hospital Sant Joan de Déu

                                        

Llibres i altres publicacions

Arquitectura i educació

• Le Corbusier. Mensaje a los estudiantes de arquitectura. Buenos Aires: Infinito, 2013
• Tuan, Yi-Fu. Topofilia. Melusina, 2007.
• Territorios de la infància: diálogos entre arquitectura y pedagogía. Isabel Cabanellas, Clara Eslava (coords.) Graó, 2005. (Biblioteca de infantil; 9)
• Learn for life: new architecture for new learning. Gestalten, 2012.
• Zumthor, Peter. Pensar la arquitectura. Gustavo Gili, cop. 2009

Arquitectura i biblioteques

• Fainberg, Sandra; Keller, James R. Designing space for children and teens in libraries and public spaces. American Library Association, 2010.
• Designing Library Space for Children. Ingrid Bon, Andrew Cranfield i Karen Latimer (eds.) Berlin; Munic: De Gruyter Saur, 2011. (IFLA Publications Series, 154)
• Romero, Santi. L’arquitectura de la biblioteca: recomanacions per a un projecte integral. [Barcelona]: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya [etc.], 2004. (Papers Sert) [Click al títol per descarregar el pdf]
• Mobiliari de biblioteca escolar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 2011. [Click al títol per descarregar el pdf]
• Cuestionario sobre edificios de biblioteca: características, uso, evaluación. IFLA Library Buildings and Equipment section. [Click al títol per descarregar el pdf]
• Cuestiones clave en el diseño de edificios: cómo iniciarse en la planificación de un proyecto. IFLA Library Buildings and Equipment section. [Click al títol per descarregar el pdf]

Educació, art i transformació dels espais

• Abad Molina, Javier; Ruiz de Velas Gálvez, Ángeles. El juego simbólico. Barcelona: Graó, 2011
• Acaso, Maria. Reduvolution. Espasa, 2013. (Contextos) . Capítol: De la clase a la reunión. Pedagogía y cuerpo.
• Acaso, Maria. Pedagogías invisibles: el espacio del aula como discurso. Madrid: Los libros de la Catarata, 2012.
• Greene, Maxine. Liberar la imaginación : ensayos sobre educación, arte y cambio social. Barcelona: Graó, 2005
• Smith, Kery. Guerrilla art kit. Espasa, 2013.
• Smith, Kery. Cómo ser un explorador del mundo: museo de arte vida portátil. Fondo de cultura econòmica, 2013.

Espais públics, joc i educació

• Trachana, Angelique. Urbe ludens: espacios para el juego en la ciudad. Barcelona: Trea, 2014
• Playgrounds: reinventar la plaza. Madrid: Museo Nacional de Arte Reina Sofía: Siruela, 2014

Espais públics i moviments socials

• Augé, Marc. Los no lugares. Espacios del anonimato. Barcelona: Gedisa, 2002
• Delgado, Manuel. El espacio público como ideología. Madrid: Libros de la Catarata, 2011
• Florida, Richard. Las ciudades creativas: por qué donde vives puede ser la decisión más importante de tu vida. Barcelona: Paidós, 2009
• Harvey, David. Ciudades rebeldes: del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Tres Cantos: Akal, 2013
• Lefebvre, Henri. La producción del espacio. Madrid: Capitan Swing, 2013
• Muxí, Z. "Equipamientos culturales y espacio público" a: Borja, Jordi. La ciudad conquistada. Madrid: Alianza editorial, 2003

Us presentem el programa de la Jornada

A continuació compartim amb vosaltres tots els detalls de la Jornada que hem preparat, en el cor d'aquest projecte de treball:

Dia: 30 de gener
Lloc: Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat
Hora: de 9.30 a 18 h 

Programa

9-9.30 / Acreditacions

9.30-9.45 / Benvinguda

9.45-11/ Conferència inaugural. A càrrec de Clara Eslava, coordinadora i coautora del llibre Territorios de la infància.

11-11.30/ Pausa 

11.30-12.45/ Presentació del projecte de treball i disseny de l’espai per als infants de la biblioteca danesa de Hjorring Bibliotek. A càrrec de Tone Lunden i Anne Heidman.

12.45-13.15/ Interrogants d'un equip de treball davant l'oportunitat d'actualitzar l'àrea infantil d'una biblioteca pública. Conversa amb M. Josep Fontova, Teresa Mas i Laura Calosci de Biblioteques de Barcelona.

13.15-14/ Taula rodona amb els conferenciants del matí i la moderació de l’Ignasi Bonet, arquitecte i documentalista de la Diputació de Barcelona.

14-15.30 / Dinar 

15.30- 16.30/ Presentació de la metodologia de la cocreació a través del projecte Bibliovana (Biblioteca Escolar) i del curs que seguirà la jornada. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga (Cocreable), Montserrat Rebollo i mestres de l'escola Castellum.

16.30-18h/ Co-creació de les conclusions. A càrrec de Lluís Sabadell Artiga. 

Inscripcions

Membres COBDC = 30€
Membres COBDC i del Grup de Treball/ aturat o estudiant menor de 25 anys = 25€
Altres = 40€
Altres membres Grup de Treball/ aturat o estudiant menor de 25 anys = 35€

Podreu formalitzar la vostra inscripció a partir del 16 de desembre des de la botiga del COBDC.

Els protagonistes de la Jornada

Tenim el plaer de presentar-vos els ponents que intervindran en la jornada sobre els espais per a infants i joves a les bibliotques, que celebrarem el proper dia 30 de gener a la biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat.

Clara Eslava

[Perfil de Linkedin]
Arquitecta de l'estudi "Eslava y Tejada", investigadora del diàleg que estableixen l'arquitectura, la pedagogia i els espais de joc infantils, professora d'estètica i història del disseny a la Universidad Antonio de Nebrija i coordinadora i coautora del llibre Territorios de la infancia.

Tone Lunden

[Perfil de Linkedin]
Assessora de projectes amb infància a la Hjoerring Library de Dinamarca. Va presentar al Congrès de l’IFLA (1992) la interessant experiència del projecte arquitectònic de la Biblioteca Central de Hjoerring.

Biblioteca de la Barceloneta

[Web de la biblioteca]
Representada per M. Josep Fontova, directora, i les responsables de l'àrea infantil Teresa Mas i Laura Calosci.

Ignasi Bonet

[Perfil de Linkedin]
Arquitecte i documentalista. La seva presència aporta interessants perspectives i contribucions en blogs sobre espais i biblioteques.

Lluís Sabadell Artiga

[Web personal]
[Web de Cocreable]
Artista, comissari i dissenyador. Especialitzat en la gestió de projectes de cocreació, responsable del projecte i la plataforma Cocreable i autor de la Guia pràctica per co-crear a l'escola.

Per a més informació consulteu el programa i la informació sobre les incripcions.

Pensar la arquitectura

Peter Zumthor

Si un proyecto bebe únicamente de lo existente y de la tradición, si repite lo que su lugar le señala de antemano, en mi opinión, está falto de la confrontación con el mundo, la irradiación de lo contemporáneo. Y, si una obra de arquitectura no nos cuenta sino del curso del mundo o de lo visionario, sin hacer oscilar con ella al lugar concreto donde se levanta, entonces echo de menos el anclaje sensorial de la construcción a su lugar, el peso específico de lo local.

[...]

Hay edificios o conjuntos de edificios pequeños o grandes, impresionantes e importantes, que me empequeñecen, me oprimen, me excluyen, me rechazan. Pero hay también edificios, o conjuntos de edificios, pequeños o gigantescos, que hacen que me sienta bien, que tenga un buen aspecto, edificios que me transmiten un sentimiento de dignidad y libertad, que hacen que me detenga con gusto y disfrute usándolos.

[Fragments de Pensar la arquitectura, de Peter Zumthor, editat per Gustavo Gili]

Brother Klaus Field Chapel, de Peter Zumthor (Fotografia de Pietro Savorelli)

#espaisbiblios a Instagram (2)

Un cocktail de fotografies de diverses biblioteques (entre elles, la Josep Roig i Raventós de Sitges, la M. Antonieta Cot de Barcelona i la Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat).

Seguiu-nos enviant fotografies de sales infantils de biblioteques utilitzant el tag #espaisbiblios!

Artistes, Arquitectes i Dissenyadors

Rosan Bosch

Rosan Bosch Studio és una empresa creativa, amb seu a Copenhaguen, que treballa en projectes interdisciplinaris a través de l'art, el disseny i l'arquitectura. La força motriu de l'empresa és l'artista Rosan Bosch que ha treballat professionalment amb l'art, el disseny i l'arquitectura durant gairebé 20 anys. Rosan Bosch utilitza la creativitat com a eina per a la innovació i el canvi, questionar les cultures i tradicions més arrelades, creant espai per a noves formes de pensar i d'actuar. L’artista Rosan Bosch, d’origen holandès és reconeguda internacionalment. Va estudiar a Hogeschool voor de Kunsten, Utrecht, Holanda, i a la Universitat de Belles Arts de Barcelona.

Vittra School Telefonplan - Projecte de Rosan Bosch

Maria Acaso

Professora titular d’educació artística i directora de la línia d’investigació sobre Educació en Museus d’arts visuals a la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid. La seva principal línia de treball es basa en desenvolupar metodologies pedagògiques innovadores mitjançant les quals es puguin descentralitzar els processos de generació de coneixement a través del llenguatge visual en diferents contextos educatius, especialment en museus i centres d’arts visuals, en l’educació secundària i educació superior. Algunes de les seves publicacions on desenvolupa els seus temes de treball: Una educación sin cuerpo y sin órganos (Akal, 2011), La educación artística no son manualidades (Catarata, 2009), Esto no son las Torres Gemelas (Catarata, 2006) y El lenguaje visual (Paidós, 2006).

Blocs d'estudi i reflexió entre Arquitectura i Biblioteques

IFLA. Library Buildings and Equipment Section 

Secció de la IFLA especialitzada en totes les qüestions relatives al disseny i construcció de tot tipus de biblioteques a totes les parts del món, i del seu mobiliari i equip. Els dos grans objectius són recopilar i difondre coneixement sobre els edificis entre els propis bibliotecaris. I sobretot, establir millors contactes entre els bibliotecaris i els arquitectes a partir d’intercanvis d’experiències que ajudin a entendre millor els diferents llenguatges.

Projectes de la secció Library Buildings and Equipment de la IFLA

Bauen: biblioteques i arquitectura - Daniel Gil (Catalunya)

Des del 2004, el bibliotecari-documentalista Daniel Gil ha reflexionat sobre la relació entre biblioteques i arquitectura des d’aquest blog, tant des del punt de vista purament arquitectònic, com des d’un punt de vista d’adeqüació dels espais, de les tasques que s’hi han de portar a terme, i també sobre la relació entre bibliotecaris i arquitectes.

#espaisbiblios a Instagram (1)

Jaume Vilarrubí ens fa arribar aquesta sèrie de fotos de la Biblioteca Josep Soler Vidal a través del tag #espaisbiblios a Instagram.

Us animeu a fer-nos arribar fotografies de les àrees infantils de les vostres biblioteques?

L'única cosa imprescindible que has de saber és on hi ha una biblioteca

 El Globus Vermell.

[Imatges cedides per l'autor]

Les biblioteques han estat tradicionalment un lloc on reunir, classificar i guardar publicacions per posar-les a l’abast del públic. Les biblioteques recollien el saber perquè aquest pogués ser transmès a les següents generacions, de manera que esdevenien l’enllaç entre el passat i el futur del coneixement col·lectiu.

Aquesta, segurament, segueix essent la seva principal funció, però els canvis socials -democratització de l’accés a l’educació i la cultura- i tecnològics -aparició de tota mena de suports d’emmagatzematge i eines de transmissió de la informació- han obligat les biblioteques a evolucionar i adaptar-se a noves circumstàncies.

Avui en dia les biblioteques ja no són llocs elitistes reservats a les persones cultes i il·lustrades sinó centres oberts a tots els públics que fomenten l’accés al coneixement i la cultura universals. Per això, van deixant de ser simples magatzems de llibres ordenats per esdevenir portes obertes al coneixement, el qual es troba en els seus propis fons i, cada vegada més, a la xarxa, més enllà dels límits físics de l’edifici.

Per tant, a l’hora de projectar una biblioteca cal tenir clars, en primer lloc, els objectius de la biblioteca, però també quins són els fons i continguts a disposició del públic, les possibilitats que es volen oferir als usuaris i la relació que volem que s’estableixi entre ells i la biblioteca. Si un dels objectius principals de les biblioteques és fomentar la lectura i la formació cal que, entre d’altres aspectes, l’arquitectura i el disseny dels espais aconsegueixin que els visitants s’hi sentin a gust, còmodes, com a casa.

Ara bé, de tipus d’usuaris n’hi ha tants com persones i cada un té unes inquietuds i unes necessitats diferents. Així, les biblioteques han de procurar ser el màxim d’inclusives possible i donar resposta a una diversitat social creixent, en la qual hi trobem gent de totes les edats i d’orígens ben diversos.

Per exemple, a diferència d’un teatre o un cinema, on tothom seu en la mateixa posició i a la mateixa hora per assistir al mateix espectacle, a les biblioteques cal preveure diferents maneres i llocs per relacionar-se amb les fonts d’informació (llibres, ordinadors,...), de manera que qui vulgui fer-ho assegut en una cadira davant d’una taula pugui fer-ho; qui prefereixi estar còmodament en un sofà, també; i els qui optin per treballar en grup puguin estar parlant i debatent sense molestar la resta de gent.

 

Si ens centrem en el públic infantil, el primer que hem de tenir en compte és que també són persones amb criteri propi (una evidència que a vegades sembla que s’oblida), malgrat que sempre van a la biblioteca acompanyats d’adults. Ara bé, tenen determinades característiques que els diferencien d’altres visitants. La més òbvia, la mida. Una altra, la poca importància que atorguen al silenci. Però n’hi ha més, també fonamentals a l’hora d’entendre quines necessitats espacials i sensorials tenen, com per exemple la forma de relacionar-se amb els objectes (fet especialment destacable en els més petits, els quals probablement perceben els llibres com una joguina més amb la que interactuar), la manera de relacionar-se amb l’entorn immediat (amb el qual estan constantment interactuant) o la temporalitat de les seves accions (o estona durant la qual són capaços de concentrar-se en una activitat concreta).

Tot això ens fa reflexionar sobre la importància de concebre els espais infantils de les biblioteques com llocs que fomentin la relaxació, la proximitat i el contacte físic entre els infants i els adults que els acompanyen, i que, al mateix temps, permetin graduar la distància (física o sensorial) amb la resta d’usuaris en funció de les necessitats. Imaginem espais on petits i grans, junts, s’hi sentin còmodes tant físicament com emocionalment, on el paviment pugui esdevenir una rica topografia i crear llocs variats on jeure (rampes, grades,...) i on el mobiliari ofereixi diverses possibilitats d’interactuació.

En general, però, tot i que en els darrers anys es percep la intenció d’anar més enllà, veiem que els espais infantils de les biblioteques sovint encara es resolen simplement amb mobiliari de mida més petita i de formes figuratives i amb una major varietat cromàtica i formal en la decoració. Es repeteix i es perpetua, per tant, el model convencional de biblioteca implementat a la resta d’espais (poca varietat en les possibilitats per seure i llegir, prioritat pel silenci, etc), però més enllà de l’escala dels objectes, se n’”infantilitza” allò més superficial amb intervencions que actuen més de maquillatge que no pas d’acció resolutiva davant d’unes necessitats concretes. D’aquesta manera es renuncia a la possibilitat de plantejar una transformació reflexionada del model de biblioteca i s’opta per la facilitat de seguir fent el mateix de sempre.

En aquest punt, pensem que potser hauríem de fer un pas enrere i plantejant-nos si cal una diferenciació tan clara entre els espais infantils i la resta de la biblioteca o, si per contra, els espais s’han de diferenciar en funció del seu ús.

Si creiem en una societat lliure, crítica, integradora i respectuosa, l’arquitectura que fem no només ha de reflectir aquests ideals sinó que els ha de potenciar.

En conseqüència, en comptes de segregar una part de la població únicament per raons d’edat, optaríem per entendre la biblioteca com un gran espai comunitari que parteix d’una plaça pública i que, mitjançant una gradació dels espais, des dels més públics als més privats, dóna resposta a les necessitats específiques de tots els usuaris. Pensem que els espais haurien d’estar organitzats des de les zones generals d’accés i distribució per on passa tothom, als espais més tancats on s’hi poden desenvolupar activitats a porta tancada sense interferir en el funcionament de la resta d’espais. És a dir, uns espais que no separen unes persones de les altres en funció de la seva edat sinó dels diferents usos que s’hi duen a terme i de les necessitats específiques de cada activitat.

D’aquesta manera, les zones generals i més públiques disposarien de prestatgeries, on es classifiquen els documents de manera temàtica, i de diversos àmbits d’estada i lectura que permetrien diferents maneres de relacionar-se amb les fonts d’informació i entre els grups de persones (amics, famílies,...): llocs amb taules i cadires de totes les mides, àrees amb butaques i sofàs, grades amb coixins i, per què no?, xarxes o hamaques on estirar-se o, fins i tot, espais a l’exterior on sortir a llegir a la fresca. Diversitat, flexibilitat i polivalència serien característiques essencials d’aquests espais on, per exemple, un seient corregut i circular podria servir perquè els nens hi llegissin autònomament o acompanyats, asseguts, recolzats o estirats... o perquè quan calgués s’hi realitzessin sessions de contacontes.

En aquestes zones generals la relació amb l’entorn, inclòs el mobiliari, seria més flexible i, fins i tot, normes com el respecte al silenci absolut serien menys rígides amb l’objectiu de crear espais on els infants, però també el adults, poguessin sentir-se lliures i còmodes per gaudir intensament del plaer de la descoberta, de l’aventura, de la imaginació, de l’aprenentatge i de la lectura.

Paral·lelament hi hauria diversos espais segregats més especialitzats i alhora prou flexibles perquè s’hi poguessin desenvolupar activitats diferents sense que les zones generals se’n veiessin afectades: cubicles d’estudi amb silenci absolut, sales de treball en grup, racons d’activitats familiars o aules ben equipades tècnicament on fer-hi tallers, conferències o activitats lúdiques. Els infants aprendrien a diferenciar els trets que caracteritzen aquests espais i, per tant, l’ús que en poden fer a cada moment segons les seves necessitats, més que no pas per la seva edat. D’aquesta manera, al llarg de la seva vida aniran utilitzant, descobrint, compartint i apropiant-se de tota la biblioteca.

Per potenciar la relació entre l’espai més públic i la resta d’espais segregats es poden utilitzar recursos arquitectònics basats en la continuïtat dels materials, el control de les visuals des d’un espai respecte a l’altre i la gradació de la il·luminació.

L’objectiu principal d’aquesta proposta és fomentar una societat més inclusiva on petits i grans, compartint junts els espais comuns, aprendrien mútuament els uns dels altres per acabar relacionant-se d’igual a igual. Els adults podrien gaudir d’espais rics i variats, concebuts per a tothom, on sentir-se més lliures i menys condicionats en el seu comportament, sovint tan marcat per les convencions socials. I els infants se sentirien plenament integrats mentre, de manera natural, anirien adquirint coneixements i assumint responsabilitats.

Alhora, més que definir les condicions òptimes de confort general (il·luminació, climatització, acústica, seguretat,...), que ja solen venir regulades per les normatives, proposem potenciar aquell confort menys mesurable, que té més a veure amb la sensibilitat i la interrelació social. 

Referències

• "The room as mediator Interview with project manager", Monica C. Madsen
• "The key to future libraries for children and young people", Lo Claesson
• "Así será la escuela en 2030", El Mundo, 21.10.2014
• Mediateca de Sendai, Japó (Arquitecte: Toyo Ito)
• Biblioteca Central de Seattle, EUA (Arquitectes: OMA - Rem Koolhaas)
• Biblioteca Pública de Hjørring, Dinamarca (Arquitectes: Bosch & Fjord)
• Biblioteca de Muyinga, Burundi (Arquitectes: BC Architects and Studies)
• Biblioteca infantil "Niños Conarte" de Monterey, Mèxic (Arquitectes: Anagrama)
• Biblioteca familiar a Salamanca (Arquitectes: PlayOffice)
• Open-Air-Library a Magdeburg, Alemanya (Arquitectes: KARO* amb Architektur+Netzwerk)
• Biblioteca DOK a Delft, Holanda (Arquitectes: DOK Architekten)
• Galeria fotogràfica.
• "The innovative Dutch: Libraries, Universities, and Research Institutes in the Netherlands", Lark Birdsong
• Taller infantil al Centre Pompidou de Metz, França (Dissenyadors: Les M)

(*) El títol d’aquest text (”L’única cosa imprescindible que has de saber és on hi ha una biblioteca”) és una cita d’Albert Einstein.

Revistes, Blogs i Webs d'Associacions, col·lectius, especialistes i empreses sobre arquitectura i disseny sobre l'educació i la infància

[Presentacions extretes dels seus propis blogs i webs] 

Archkids (Madrid)

Arquitectura, urbanisme i disseny infantil innovadors. Escoles, escoles bressol, parcs de jocs, biblioteques, restaurants, parcs temàtics, hotels, espais comercials. 

[Entrades sobre biblioteques/llibreries]

Arquikids (Barcelona)

Organització que ofereix programes i activitats educatives en l’àrea d’arquitectura i disseny per a joves i infants de totes les edats. “A través del joc i l’observació descobrim els fenòmens de l’arquitectura. Aprendre a través del disseny ens permet entendre, pensar i desenvolupar projectes propis. Demana que investiguem, imaginem i opinem.”

Pinterest de Arquikids

Arquect (Barcelona) 

Projecte de divulgació de l’arquitectura a la ciutat, des d’un vessant sostenible. Difon la cultura arquitectònica entre “no-arquitectes” de qualsevol edat i perfil social, contribuint a la reflexió sobre l’entorn construït i apropant la ciutat als seus ciutadans de forma senzilla i amena. 

Construint a la sala (Barcelona) 

Associació sense ànim de lucre formada per professionals de diversos àmbits que tenen un interès comú en el món de l’arquitectura i l’educació. Organitzen anualment un taller d’arquitectura gratuït per a 600 infants al MNAC de Barcelona, on col·laboren més de 200 arquitectes, artistes, educadors i d’altres professionals que de forma voluntària treballen perquè els nens i nenes construeixin la maqueta temàtica de cada any. 

LaCol (Barcelona. Barri de Sants) 

Cooperativa de joves arquitectes que treballem amb l’arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l’entorn proper de manera crítica. L’aportació de l’arquitecte es fa en el si del moviment urbà, com una peça més d’aquest moviment, ajudant a traduir inquietuds ciutadanes i plasmar-les sobre el paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i d’estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix, la representació gràfica, etc. 

El globus vermell (Barcelona)

Col·lectiu que té per objectiu formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn construït. Vol fomentar el coneixement de la ciutat i l’arquitectura mitjançant l’elaboració i el disseny de tota mena d’activitats (tallers, visites guiades, itineraris urbans, debats, etc) que desperten la imaginació, la reflexió i el debat. Així mateix col·laboren en publicacions i esdeveniments que tenen l’entorn construït com protagonista. Els impulsors d’aquest col·lectiu són arquitectes que, des de fa anys, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la de professors universitaris, gestors culturals i divulgadors del seu camp professional. 

Grupo de Trabajo Arquitectura, Infancia y Juventud del COAM (Madrid)

Grup de treball del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, que pretén transformar la imatge que té la societat dels arquitectes i del fet arquitectònic i urbà. Treballa a partir de propostes que consegueixin un gran nivell de participació i que fomentin l’aprenentatge des del joc, l’experimentació sensorial dels infants i la reflexió dels adolescents. 

Chiquitectos (Madrid)

Projecte lúdic i educatiu per a despertar als infants l’interès per l’arquitectura, l’entorn, la ciutat i el desenvolupament sostenible. Els “Chiquitectos” perceben, exploren i investiguen i aprenen a observar des d’altres prespectives, a través de l’experimentació. I d’aquí surt el desig de modificar l’entorn.

Projecte: Palabras Ludo. Arquitecte: Paula Elgart, de Chiquitectos.

Designin Libraries (UK)

Organització sense ànim de lucre que proporciona una base de dades i un recurs en línia de lliure accés en benefici de la comunitat bibliotecària . La base de dades d'edificis proporciona un registre permanent dels projectes de construcció, rehabilitació, millora i ampliació de biblioteques al Regne Unit i Irlanda. 

Cuarto creciente. Arquitectura para la infancia (Sevilla)

Iniciativa de quatre arquitectes formades a la Universitat de Sevilla que s’uneixen l’any 2011 amb l’objectiu de treballar l’arquitectura per a la infància. Recolzant-se amb la investigació, la formació i la seva experiència com a mares, treballen, des d’un punt de vista crític, els tres espais principals on es mouen els infants: casa, escola i ciutat. 

Raons públiques (Barcelona)

Equip format per onze persones de diferents procedències i trajectòries amb un objectiu en comú: pensar i actuar per un altre model de construcció de la ciutat a través de projectes i activitats. Segons les característiques o necessitats de cada projecte que s’inicia es formen els equips de treball analitzant les competències de cada una de les integrants de l’equip. Com a àmbit territorial es centren principalment a la ciutat de Barcelona.

The third teacher (Chicago)

Consultoria de disseny educatiu. Equip multidisciplinari que dissenya entorns d’aprenentatge per a crear estratègies de canvi cultural, pedagògic i organitzatiu amb els seus clients. El disseny com a motor de canvi, a partir d’un procés que facilita converses holístiques i ajuda a posar de manifest els valors compartits de les comunitats, per aprendre, treballar, jugar, crear i d’alguna manera connectar realment. 

Play office (Madrid)

Estudi d’idees que dissenya espais i objectes que fomenten l’aprenentatge a través del joc. Espais per al desenvolupament de la creativitat, la intel·ligència emocional, la psicomotricitat i la convivència. Espais que estimulin habilitats o aficions dels infants com ara la plàstica, la música, la natura o l’esport. 

Mamemi (Saragossa)

Blog de Teresa Benito Magallón, arquitecta de formació. Forma juntament amb Antonio Casas AgenciadeAquitectura. Des del 2011 s’ha centrat amb la creació d’entorns adequats per a l’aprenentatge i el joc. Realitzen tallers d’arquitectura per a petits (Arkilab) i tallers de computació creativa (Makewithcode). Treballen a partir del mètode Montessori i l’enfocament de Reggio Emilia. 

Dezeen

Dezeen és una de les revistes d'arquitectura i disseny més populars i influents del món, guanyadora de nombrosos premis de periodisme i edició. La seva missió és aconseguir una selecció acuradament editada dels millors projectes d'arquitectura, disseny i interiors de tot el món. Dezeen es va posar en marxa a finals de novembre de 2006 i ha crescut ràpidament des de llavors, atraient a més d'1,75 milions de visitants únics cada mes. 

[Entrades sobre biblioteques] 

Librarybuildings 

NAPLE (National Authorities on public Libraries in Europe) va decidir realitzar una base de dades Europea presentant els millors nous edificis de biblioteques d’Europa. Gràcies a un acord amb la Royal School of Library and Information Science de Copenhaguen (Dinamarca), la base de dades s’hostatja als seus servidors. La mateixa institució ha desenvolupat el disseny per aquesta base de dades i l’editora, Karen Margrethe Ørnstrup és la responsable del projecte. Inclou descripcions i fotografies de destacades biblioteques europees.