Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris disseny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris disseny. Mostrar tots els missatges

19 de des. 2014

Imaginando Bibliotecas para Niños y Jóvenes

Grup de treball "Arquitectura, Infancia y Juventud" del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM)


Los griegos llamaban biblos al papiro egipcio comercializado por los fenicios, tomando a su vez el nombre de la ciudad comercial Biblos. El tiempo y el lenguaje transformaron el término que definía el lugar donde se guardan los papiros (“biblioteca”) en un espacio complejo, que abarca no sólo el almacenamiento y clasificación de los libros, sino el lugar en el que los leemos además de otras funciones.

Cuesta no visualizar  la imagen romántica de los paseos bajo varas de luz tamizadas por ramas y hojas de aligustres y encinas dados por Ptolomeo acompañando a su maestro Aristóteles junto con sus compañeros en Macedonia, ni dejar de asociarla a la biblioteca que años más tarde se fundaría en Alejandría. Contemplación de la naturaleza, comprensión y comunicación como epítome del saber; “entender a la brisa enredada en un álamo verde”, nos deseará más tarde José Hierro.

¿Qué placer más íntimo que el de descubrir la magia contenida en la caja de los libros - la biblioteca - por vez primera a los ojos de un niño? Si escudriñamos en nuestro recuerdo, probablemente escuchemos una voz cercana, una madre, un hermano, profesor o profesora... quien nos leía las historias que nos admiraban y provocaban que quisiéramos ser aquel valiente sastre que mataba gigantes, tener la fortuna del amigo de un gato aventurero o ser los príncipes que acababan comiendo por siempre perdices, aun sin saber exactamente a qué sabían las mismas.

Hablar de bibliotecas en la infancia me transporta, entre otros, a un arcón en el que acumulaba tesoros de diversa índole, dos o tres libros de vivos colores y lomos raídos incluidos. También al recuerdo de una alfombra confortable, en la sala que los mayores llamaban despacho. Allí, tumbado, pude descubrir con asombro ora los inventos del hombre, ora las aventuras de intrépidos descubridores ora, ya mayor, ensayos y poemas… Más adulto retornaba, cuando el tiempo y las circunstancias lo permitían, a leer tumbado bajo ramas de encina.



El que una alfombra o las mismas raíces acolchadas por césped puedan ser recordadas como lugares de lectura nos habla no tanto de la importancia del lugar como de la capacidad de nuestras mentes para embarcarse en viajes soñados antes por los autores. Quienes gustan de leer, el vagón matinal de metro les es tan bueno para ello como las salas de copistas de Alejandría. Los niños a los que los libros les roben el alma, leerán en cualquier circunstancia y lugar; sin embargo nadie ama lo que no conoce, es por ello que ese encuentro entre sueños, letras e infancia deba producirse en entornos adecuados.

¿Cómo sería la biblioteca ideal para niños y jóvenes? Podemos intuir algunas pautas. Ya en 1726 Jonathan Swift nos facilita algunas pistas en “Los viajes de Gulliver”. Todos recordamos la novela en la que el protagonista, bien en Liliput, bien en Brobdingnag, se enfrenta a mundos extraños, fuera de su escala. Lewis Carrol le hará pasar por una experiencia similar a Alicia. Así, podemos identificar la escala del espacio, sus muebles y útiles como una categoría necesaria. Lo es para los adultos, tanto más para los niños y jóvenes: mesas, sillas o estantes deben adaptarse según la edad para que ellos sientan como propio el espacio. No perdamos de vista además la importancia de la ergonomía en el crecimiento de los jóvenes, cuando es más importante adquirir hábitos saludables. Vastos lugares inasibles a la percepción no parecen tampoco adecuados para que los niños puedan mantener el control de sus acciones de forma serena.

La lectura no debe ser percibida como castigo ni aburrida… Ojo, no se trata de convertir las bibliotecas en parques de atracciones, sino de que los tránsitos entre experiencias no deben dilatarse por corredores oscuros. La luz constante, sin proyectar sombras, colores claros en los paramentos ayudan a percibir el espacio como un lugar de estancia confortable…

…la percepción del tiempo es diferente entre los niños. Mantener una atención prolongada en los más pequeños es complicado y se cansan antes. Deben poder alternar el escuchar una narración con el trabajo plástico y manual, la concentración con los juegos; se visualiza necesario poder disponer de diferentes espacios interconectados acondicionados para el silencio, para el diálogo o para el evasión. Y si fuera posible, bien en superficie, o en combinación de horario, espacios mixtos para familias: la mejor enseñanza es el ejemplo. Si los niños visualizan a sus padres leyendo, seguro que se acercan a los estantes con mayor confianza.

Me generan dudas los espacios tecnificados. El lenguaje y la comprensión lectora activan zonas cerebrales diferentes dependiendo de las acciones que se verbalizan… imaginarse los olores inherentes a un mercado persa varía con la edad y la experiencia del lector. Ver una imagen es sugerente, pero puede llegar a ser una experiencia cerrada, incapaz de evolucionar.

No es posible tampoco concentrarse en un espacio frío en invierno o caluroso en verano… qué bueno es poder regular la temperatura con un suelo radiante, ideal para nuestros protagonistas, cuyos órganos vitales permanecen a escasa distancia del solado.

Yo les rogaría que no solo hubiera sillas, también colchones amorfos, alfombras confortables, colinas mullidas… de modo que cuando se produzca el deseado encuentro entre el libro y su lector, él - o ella - pueda tumbarse y abonar su imaginación con las letras encontradas, casi como si estuviera bajo las ramas de un álamo verde…


10 de des. 2014

Artistes, Arquitectes i Dissenyadors

Rosan Bosch

Rosan Bosch Studio és una empresa creativa, amb seu a Copenhaguen, que treballa en projectes interdisciplinaris a través de l'art, el disseny i l'arquitectura. La força motriu de l'empresa és l'artista Rosan Bosch que ha treballat professionalment amb l'art, el disseny i l'arquitectura durant gairebé 20 anys. Rosan Bosch utilitza la creativitat com a eina per a la innovació i el canvi, questionar les cultures i tradicions més arrelades, creant espai per a noves formes de pensar i d'actuar. L’artista Rosan Bosch, d’origen holandès és reconeguda internacionalment. Va estudiar a Hogeschool voor de Kunsten, Utrecht, Holanda, i a la Universitat de Belles Arts de Barcelona.

Vittra School Telefonplan - Projecte de Rosan Bosch

Maria Acaso

Professora titular d’educació artística i directora de la línia d’investigació sobre Educació en Museus d’arts visuals a la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid. La seva principal línia de treball es basa en desenvolupar metodologies pedagògiques innovadores mitjançant les quals es puguin descentralitzar els processos de generació de coneixement a través del llenguatge visual en diferents contextos educatius, especialment en museus i centres d’arts visuals, en l’educació secundària i educació superior. Algunes de les seves publicacions on desenvolupa els seus temes de treball: Una educación sin cuerpo y sin órganos (Akal, 2011), La educación artística no son manualidades (Catarata, 2009), Esto no son las Torres Gemelas (Catarata, 2006) y El lenguaje visual (Paidós, 2006).

1 de des. 2014

Revistes, Blogs i Webs d'Associacions, col·lectius, especialistes i empreses sobre arquitectura i disseny sobre l'educació i la infància



[Presentacions extretes dels seus propis blogs i webs] 

Archkids (Madrid)


Arquitectura, urbanisme i disseny infantil innovadors. Escoles, escoles bressol, parcs de jocs, biblioteques, restaurants, parcs temàtics, hotels, espais comercials. 

Arquikids (Barcelona)


Organització que ofereix programes i activitats educatives en l’àrea d’arquitectura i disseny per a joves i infants de totes les edats. “A través del joc i l’observació descobrim els fenòmens de l’arquitectura. Aprendre a través del disseny ens permet entendre, pensar i desenvolupar projectes propis. Demana que investiguem, imaginem i opinem.”

Pinterest de Arquikids

Arquect (Barcelona) 


Projecte de divulgació de l’arquitectura a la ciutat, des d’un vessant sostenible. Difon la cultura arquitectònica entre “no-arquitectes” de qualsevol edat i perfil social, contribuint a la reflexió sobre l’entorn construït i apropant la ciutat als seus ciutadans de forma senzilla i amena. 

Construint a la sala (Barcelona) 


Associació sense ànim de lucre formada per professionals de diversos àmbits que tenen un interès comú en el món de l’arquitectura i l’educació. Organitzen anualment un taller d’arquitectura gratuït per a 600 infants al MNAC de Barcelona, on col·laboren més de 200 arquitectes, artistes, educadors i d’altres professionals que de forma voluntària treballen perquè els nens i nenes construeixin la maqueta temàtica de cada any. 

LaCol (Barcelona. Barri de Sants) 


Cooperativa de joves arquitectes que treballem amb l’arquitectura per a la transformació social, com una eina per a intervenir l’entorn proper de manera crítica. L’aportació de l’arquitecte es fa en el si del moviment urbà, com una peça més d’aquest moviment, ajudant a traduir inquietuds ciutadanes i plasmar-les sobre el paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i d’estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix, la representació gràfica, etc. 

El globus vermell (Barcelona)


Col·lectiu que té per objectiu formar una ciutadania crítica i exigent envers l’entorn construït. Vol fomentar el coneixement de la ciutat i l’arquitectura mitjançant l’elaboració i el disseny de tota mena d’activitats (tallers, visites guiades, itineraris urbans, debats, etc) que desperten la imaginació, la reflexió i el debat. Així mateix col·laboren en publicacions i esdeveniments que tenen l’entorn construït com protagonista. Els impulsors d’aquest col·lectiu són arquitectes que, des de fa anys, compaginen la feina pròpia de projectistes amb la de professors universitaris, gestors culturals i divulgadors del seu camp professional. 

Grupo de Trabajo Arquitectura, Infancia y Juventud del COAM (Madrid)


Grup de treball del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, que pretén transformar la imatge que té la societat dels arquitectes i del fet arquitectònic i urbà. Treballa a partir de propostes que consegueixin un gran nivell de participació i que fomentin l’aprenentatge des del joc, l’experimentació sensorial dels infants i la reflexió dels adolescents. 

Chiquitectos (Madrid)


Projecte lúdic i educatiu per a despertar als infants l’interès per l’arquitectura, l’entorn, la ciutat i el desenvolupament sostenible. Els “Chiquitectos” perceben, exploren i investiguen i aprenen a observar des d’altres prespectives, a través de l’experimentació. I d’aquí surt el desig de modificar l’entorn.

Projecte: Palabras Ludo. Arquitecte: Paula Elgart, de Chiquitectos.

Designin Libraries (UK)


Organització sense ànim de lucre que proporciona una base de dades i un recurs en línia de lliure accés en benefici de la comunitat bibliotecària . La base de dades d'edificis proporciona un registre permanent dels projectes de construcció, rehabilitació, millora i ampliació de biblioteques al Regne Unit i Irlanda. 

Cuarto creciente. Arquitectura para la infancia (Sevilla)


Iniciativa de quatre arquitectes formades a la Universitat de Sevilla que s’uneixen l’any 2011 amb l’objectiu de treballar l’arquitectura per a la infància. Recolzant-se amb la investigació, la formació i la seva experiència com a mares, treballen, des d’un punt de vista crític, els tres espais principals on es mouen els infants: casa, escola i ciutat. 

Raons públiques (Barcelona)


Equip format per onze persones de diferents procedències i trajectòries amb un objectiu en comú: pensar i actuar per un altre model de construcció de la ciutat a través de projectes i activitats. Segons les característiques o necessitats de cada projecte que s’inicia es formen els equips de treball analitzant les competències de cada una de les integrants de l’equip. Com a àmbit territorial es centren principalment a la ciutat de Barcelona.

The third teacher (Chicago)


Consultoria de disseny educatiu. Equip multidisciplinari que dissenya entorns d’aprenentatge per a crear estratègies de canvi cultural, pedagògic i organitzatiu amb els seus clients. El disseny com a motor de canvi, a partir d’un procés que facilita converses holístiques i ajuda a posar de manifest els valors compartits de les comunitats, per aprendre, treballar, jugar, crear i d’alguna manera connectar realment. 

Play office (Madrid)


Estudi d’idees que dissenya espais i objectes que fomenten l’aprenentatge a través del joc. Espais per al desenvolupament de la creativitat, la intel·ligència emocional, la psicomotricitat i la convivència. Espais que estimulin habilitats o aficions dels infants com ara la plàstica, la música, la natura o l’esport. 

Mamemi (Saragossa)


Blog de Teresa Benito Magallón, arquitecta de formació. Forma juntament amb Antonio Casas AgenciadeAquitectura. Des del 2011 s’ha centrat amb la creació d’entorns adequats per a l’aprenentatge i el joc. Realitzen tallers d’arquitectura per a petits (Arkilab) i tallers de computació creativa (Makewithcode). Treballen a partir del mètode Montessori i l’enfocament de Reggio Emilia. 

Dezeen


Dezeen és una de les revistes d'arquitectura i disseny més populars i influents del món, guanyadora de nombrosos premis de periodisme i edició. La seva missió és aconseguir una selecció acuradament editada dels millors projectes d'arquitectura, disseny i interiors de tot el món. Dezeen es va posar en marxa a finals de novembre de 2006 i ha crescut ràpidament des de llavors, atraient a més d'1,75 milions de visitants únics cada mes. 

Librarybuildings 


NAPLE (National Authorities on public Libraries in Europe) va decidir realitzar una base de dades Europea presentant els millors nous edificis de biblioteques d’Europa. Gràcies a un acord amb la Royal School of Library and Information Science de Copenhaguen (Dinamarca), la base de dades s’hostatja als seus servidors. La mateixa institució ha desenvolupat el disseny per aquesta base de dades i l’editora, Karen Margrethe Ørnstrup és la responsable del projecte. Inclou descripcions i fotografies de destacades biblioteques europees.